RESSENYES

Òpera"La Tosca" de Puccini

 Dimecres 5 de Març vam anar a veure l'òpera ''La Tosca'' de Puccini. Musicalment va ser impressionat ja que l'orquestra simfònica era fabulosa i l'Òpera en si, en la partitura, una obra mestre! Els cantants i intèrprets van estar genial, cantant i actuant. Interpretetivament van ser monstres d'escena i clavaven totes les intencions tant amb la veu com en el gest, una posada en escena boníssima! Des de la direcció també és va veure un gran treball ja que tots els gestos i moviment eren on havien de ser i com havien de ser. El que em va impresionar més va ser l'escenografia ja que era "d'època" però a la vegada molt moderna. 

Considero que és una òpera feta per un gran músic i dirigida, interpretada i posada en escena per ,també,  grans artistes i, amb una calitat i professionalitat espectacular.

Los inocentes

Vam anar a veure el treball de final de carrera d'uns alumnes de l'ESCAC: Los inocentes. La pel·lícula era un Slasher: pel·lícula de terror la qual un malvat assassína a un grup d'adolescents. Eren dotze directors i crec que van encertar fen un slasher ja que és molt fàcil de repartir les escenes perquè es divideixen en les morts dels personatges. Per ser grabada amb una càmara reflex està molt be en la lluminositat i a l'hora d'aguantar els primers plans i els travellings. Tot i aixì crec que va haver un director en concret (el de Timothy) que va fer escenes massa exagerades tenin en comote les escenes dels seus companys: "abelles en el cotxe" i "orgasme celebral". El treball dels actors era correcte i la música estava molt bé, es notava que era un compositor amb experiència i és va adaptar molt bé al que els directors i, el mateix estil, buscava.

A mi no em va agradar gaire ja que no és un estil que m'atraigui gaire però tot i aixì s'ha d'admetre que tècnicament va haver un treball molt bo i força professional amb el toc còmic de "treball de final de carrera".

Curtmetratge: Timothy 

El curtmetratge tracta el tema del trastorn de personalitat d'un infant però des de uns punts de vista irònics i a la vegada molt exagerats. Encara que l'argument sigui una ideea molt utilitzada a mi em va agradar força tal com estava enfocat, volia transmetre potser més la part de bogeria i com ho veia el nen que no pas desde un punt de vista trist i negatiu. Em va sorprendre molt aquest curt per la manera que estava grabat i editat. Vaig trobar un plans molt ben el·laborats, un joc amb la llum complex i molt ben aconseguit i uns correctes efectes especials . Crec que el director va aconseguir perfectament el que volia transmetre amb aquest curt.

Ressenya del film Tomboy

Títol: Tomboy.

Títol original: Tomboy

Direcció: Céline Sciamma

País: França

Any: 2011

Duració: 82 minuts

Génere: Drama

Repartiment: Zoé Héran, Malonn Lévana, 

Jeanne Disson, Sophie Cattani, Mathieu Demy, Rayan Boubekri, Yohan Vero, Noah Vero, 

Cheyenne Lainé, Valérie Roucher, Christelle Baras.

Guió: Céline Sciamma

La directora d'aquesta pel·licula juga molt amb dos espais: el bosc, colors vius, vol transmetre el moment de la infància, del joc, del divertiment...I la casa, apagada, vol transmetre el moment on hi ha els adults, més serietat. No hi ha banda sonora (exepte en una escena de ball i diversió de les dues nenes i al crèdits) i això fa que hi haigui un silenci que angoixa molt, on quasi que pots sentir el sentiments i pensaments de la protagonista. 

La directora ja desde la primera escena fins al final juga amb una ambigüetat molt constant. Aquesta ambigüetat sumada del molt silenci de la pel·lícula creava una angoixa molt gran.

Céline Sciamma fa una visió molt infantil i molt innocent de la pel·lícula. No li dona importància al perqué de totes les coses sino a com viu la nena tot el que li està pasant. Per aquest mateix motiu la directora utilitza molts primers plans durant tota la pel·lícula. En Tomboy podrem veure una gran interpretació dels actors infantils a més a més de la gran interpretació de Zoé Héran. La trama està molt ben aconseguida i en moltes escenes de la pel·lícula ens crea una tensió de que no es descobreixi la mentira de Michaël molt ben aconseguida (quan van al llac, quan el venen a buscar a casa, quan orina...). La pel·lícula fa una crítica contra molts esteriotips de la societat (la roba, el fútbol, ''l'amor infantil''...). 

Personalment la pel·lícula m'agradat molt, m'ha creat molta agoixa, suposu que per el punt de vista desde on ho enfoca la directora, el de la nena, com he dit abans. Crec que la directora aconseguit l'objectiu que ella volia i, amb aquesta curta pel·lícula, ha pogut expresar el que volia: angoixar-te i fer-te reflexionar. Crec que és mereix tots el premis que ha rebut.

La caputxeta intergalàctica

Aquest espectacle de fusió barrejava l'art plàstic, l'escènic i les audivosuals. L'argument estava basat en la caputxeta vermella peró amb uns objectius diferents, l'objectiu d'aquest espectacle era mostrar la transformació de la caputxeta cap a la bojeria. En una pantalla es barrejava els funaments de l'espectacle, i per altre banda, la música donava molta força a l'hora d'aquesta transformació.

Personalment, el que m'ha agradat més d'aquest espectacle ha sigut l'idea principal d'aquesta fusió, estava realment molt bé! Crec que també ha aconseguit l'objectiu que buscaven. Peró per altre banda, a mi no m'acabat de convençer l'espectacle, ja que m'ha faltat un PERQUÉ d'algunes coses que anaven succeïn i també el perqué del final. Per tot i així, crec que és una proposta molt interessant.